Mariano Rajoy fa cara de beneit i té greus problemes per pronunciar les esses. De Joan Clos, si no fos que és metge i ministre d’indústria, pensaria que és subnormal només sentint-lo parlar. Xavier Trias té el parlar d’un autèntic borratxo. Josep Lluís Carod-Rovira no pronuncia bé les erres. Joan Ridao i Carme Chacón fan sopetes. José Montilla parla un català xarnego de bella factura. Alberto Fernández Díaz, un altre que sesseja. Joan Saura també té dificultats amb les esses sonores. Segur que me’n deixo uns quants encara, però ja queda clar que hi ha una bona colla de polítics als quals no els aniria malament posar-se en mans d’un logopeda. Bé, probablement molts ja ho hauran fet, perquè entre assessors de campanya, assessors d’imatge, i altres argúcies, podrien posar un ninot que no ens n’adonaríem.
La qüestió és que aquesta pobre pronúncia, aquests embarbussaments constants, aquests tics que els caracteritzen, no els han impedit pas gaudir d’una llarga trajectòria política, potser fins i tot hi ha tingut quelcom a veure. És per això que no convé subestimar els gangosos, ni els que parlen papissot, perquè tot i el seu parlar divertit i fàcilment imitable, probablement siguin els que arribaran més lluny en aquesta vida. I mentre vosaltres us n’enfoteu de com se’ls escapa l’aire per tot arreu, o d’aquelles erres que fan que sembla que s’estiguin ofegant, ells s’estaran espavilant per acabar rient els últims des de la trona d’un parlament.
0 Responses to “grans polítics que parlen malament”