No m’ha agradat mai la manera com els partits polítics amb representació parlamentària es reparteixen el pastís dels blocs electorals. Per mi això de tenir sempre els mateixos dos partits remenant les cireres, i dos o tres més fent de comparsa, no és democràcia ni és res, és una màfia. I per postres s’han de posar d’acord per limitar l’ordre i el temps de les notícies de caire electoral als espais informatius.
El PSUC, el Partit Antitaurí, el Partit dels Pensionistes, i tota aquesta patuleia que els follin, no fos cas que els habituals perdessin una poltrona o dues. Com que no tenen diners per finançar la campanya és com si no existissin, i com és obvi que tot acabarà com sempre, perquè molestar-se en fer més debats amb una colla de partits paràsits que no pinten res. Per sortir cinc minuts als informatius cal fer una protesta tots despullats amb pancartes a plaça Catalunya, o sinó ja no cal ni posar-s’hi.
Acabarem com als Estats Units: molta democràcia però tot es redueix a republicans o demòcrates. I si allà tenen el Schwarzenegger de governador de Califòrnia aquí acabarem amb el Joel Joan de president de la Generalitat. Sinó temps al temps; a mi ja no em sorprèn res.
0 Responses to “els blocs electorals en la dosi habitual”